Per mor
D'aurades veus que d'aürt s'entrellacen,
Enterca encar, però ja lassa, de goig
Privada de rancura,
Entre els monòtons
Cruixits del rou ja no recerques
Una fràgil costura, les blanques rels
D'un so entre els sons que els altres obeeixen,
Ni enmig del bosc una amagada font,
Que fou un temple,
Ni entre generacions de fulles
La petja encara tèbia del dòcil unicorn.
Prop dels aiguals, a l'ombra
De cecs canyars que a penes remoregen, tanques
Els ulls indiferent, i el teu somriure deixes
Vagant entre dos sols-
Tu, que per obagues
Senderes em guiares, com una fulla jove.